Els tres tresors

La noció jing-qi-shen és un dels principis fonamentals de la filosofia que emmarca la pràctica del qigong. La teoria data de l’època pre-Qin (abans del 220 a.C. ), i considera el qi com l’origen de la formació de totes les coses de l’univers, tan dels objectes tangibles, com de la substància subtil i immaterial que circula entre la matèria. Segons aquesta teoria, en l’ésser humà trobem tres aspectes indissociables, coneguts en la medicina tradicional xinesa com els “tres tresors” (san bao 三宝):

El primer aspecte és el jing 精: és la substància concreta de la vida, l’essència vital. A vegades aquest primer element s’anomena xing: que vol dir la “forma”, allò visible.

El segon aspecte és el qi 气: la força vital o energia en constant moviment i transformació, una substància encavalcada entre el món material i l’immaterial. En el cos humà, l’estancament del qi causa les malalties

El tercer aspecte és el shen 神: esperit, allò intangible i invisible, es refereix als canvis en la natura, així com al principi que els regeix. En el cos humà és l’aspecte que controla l’activitat mental, la consciència i la percepció, així com el moviment i manifestació externa de l’estat cos-ment.

Forma i consciència es consideren doncs indissociables en l’ésser humà. Un desequilibri en un aspecte afecta a l’altre. El jing és la base material del shen, així com el shen és el moviment del jing. El qi o la força vital és la substància pont entre l’un i l’altre, entre allò tangible i allò intangible. El funcionament dels òrgans del cos, es considera una manifestació de la presència i la circulació del qi. I en un nivell més ampli, la constant transformació de l’univers també és l’expressió concreta del moviment i la transformació del qi.

A través de la pràctica del qigong, es pot desenvolupar la percepció del qi. ¨Qi¨ ¨gong¨, indica precisament que es tracta d’una pràctica del ¨qi¨, d’un treball i d’uns fruits entre la dimensió física i la psíquica. Tanmateix, la pràctica del qigong consolida tots tres aspectes: jing, qi i shen.

Es poden distingir diversos estadis de la pràctica del qigong:

1. Refinar el jing i transformar-lo en qi – Esforç i disciplina de repetició de les formes.

2. Refinar el qi i transformar-lo en shen – Pràctica de wuwei, eficàcia sense esforç, creativitat espontània.

3. Refinar el shen i transformar-lo en xu (buidor) – Aprofundiment espiritual.

4. Assolir el Dao a partir de l’estat de buidor (xu) – Finalitat última de la pràctica.